Entradas recientes

sarrampió, rosa


“Sarrampillo, sarrampió, V. sarampió (SENABRE)” VII, 694b47-48)

“[...] Lab. (1840) dóna preferència a la forma xarrampió, amb sarampió i xarampió com a variants; el DAg. atribueix xara- i xarrampió a Bna.; Careta xarr- (i fins condemna sara-); DFa. xarampió; jo no recordo haver sentit šәrәmpió amb x- sinó a StPolM (1938). En la meva infància ho sentia a cada moment: jo mateix i tots els germans el passàrem (1910, 1912 ---) i sempre dèiem i sentíem sarrampió; potser perquè les branques de la meva família vénen totes dues de Girona o l’Emp., i ho diria així la branca materna, gironina; perquè en cartes del meu pare (barceloní fill d’empordanesos) ho veig també amb s- però amb -r- simple (1912, 1913); també a Tortosa [...]. La doble, però, consta d’altres bandes: pall. sarrampió (Tor de V. Ferrera, 1932), sårråmpió posa Arqués a les Borges d’Urgell [...], i així ho escriu el bon urgellenc Serra i Boldú (AlcM, s.v. xar-), sarrampió ‘la rosa’ oïa Casac. a Calaceit (1923), tots tres excel·lents observadors, objectius i sense impuresa [...]. Per AlcM veiem que els val. diuen sara- o sarrampió [...], i se’n dedueix que els balears no usen aquest mot sinó la rosa [...]; recordo, però, que aquest nom s’usava a Bna., si bé poc sovint, distingint-ho com una varietat patològica semblant però més benigna, c. 1910-1912.” (VII, 775b8-39)


Síguenos