Entradas recientes

nòvio, nòvia


“En els texts medievals novi (f. nòvia)1 predomina des del principi, significant normalment ‘nuvi’ (encara que es poden trobar també alguns exs. de ‘promès, el que ha fet prometatge’)” (V, 986a16-19)

“Avui a València nóvio, -ia, és normal amb les accepcions de ‘nuvi’ i ‘promès’,8 i aquest darrer sentit sí que pot ser un calc castellà encara que, com hem vist amunt, també es donava ocasionalment en català antic. Altrament, la forma castellana nòvio, -ia, s’ha arrelat en certs llocs,9 i s’usa ben sovint en moltes localitats en les expressions tenir nòvio, -ia, ‘festejar amb algú, -una’, ser nòvios ‘festejar’. A Barcelona aquest ús no va començar a propagar-se fins fa uns 65 anys [vol. V ed. 1985 =˃ c. 1920] (JCoromines, JSales), contribuint-hi evidentment certs factors psicològics, car nòvio, -ia, tenint-hi més aviat la noció de ‘xicot, -a, amb qui un, -a, té relacions’ (la xicota del noi nostre etc.), resultava menys comprometedor que no pas ‘promès, -a’ que sempre ha tingut la idea d’un prometatge formal, i alhora tan exposat com xicot, -a, a ser bescantat com cosa frívola.” (V, 986b20-36)


Síguenos