“De monyo i monya iguals als mots castellans [...] no podem dubtar que són manllevats del castellà, tot i que el primer ja l’usava cap a 1610 el Rector de Vallfogona (DAg.) [...]; si bé el DFa. ja admet com a tolerable el segon, i jo dubto que sigui possible de mostrar-se intolerant amb el primer, per bastantes raons, no sols perquè ja és d’ús antic entre nosaltres, i hi ha format derivats: +monyot usat per NOller (DAg.), i el mall. monyera ‘pentinadora’ [...].” (V, 781a17-32)
“TANNARA, ‘monyo’. Mot suspecte; d’existència real incerta. AlcM suposa lleugerament que s’usi a Bna. i l’Empordà perquè el troba en Ruyra i C. Soldevila, però ni Ruyra té res a veure amb l’Emp. (sinó Blanes i Girona) ni CSoldevila fa altra cosa que copiar-lo de Ruyra. Jo no l’he sentit mai, tot i haver-hi estat atent i fins preguntat (d’ençà de 1926 que el vaig anotar en Ruyra), ni a Bna. ni a Girona ni al Maresme ni enlloc. Fabra li va negar l’admissió tot i que feia gran cas de Ruyra, però de vegades li retreia paraules i accs. mal fundades. Jo crec que podem transigir amb monyo o si es vol castanya, que són reals.” (VIII, 271b48-59)