"Alguns ultra-puristes han cregut que no és tan correcte, tan "català", com sinó. NOller escriví "prenent de bona fe com sacrifici útil a la pàtria, lo que no era més que una satisfacció pueril de vanitat" i així ho va publicar a la 1a. ed. de La Bogeria (p. 77), i els irrespectuosos "correctors de català" de les O. C. (VI, 51) li ho corregiren en sinó, capritxosament, car tan bo i català és l'un com l'altre." (VII, 908a53-60)
top of page
bottom of page