top of page
Entradas recientes

àguila


“descendent mig savi del ll. aquĭla id. [...] 1.a doc.: fi S. XIII, Llull.” (I, 81a52-53)

“Aquesta és la forma general en català antic, i la que avui tendeix a tornar a predominar sobre àliga.” (I, 81b1-3)

“La declaració d’AlcM “àguila pertot, esp. entre la gent llegidora”, “àliga, entre les persones menys cultes” sense ser netament falsa és enterament desafinada (la benemèrita obra, com tendeix a fer-ho pertot, estén al Continent l’estat propi de Mallorca-Menorca). No sols no és cosa de gent més o menys “llegidora” sinó que, en tot el segle XIX i 1.r terç del XX, àliga fou la forma usual en tot el Continent, precisament en la selecció llegidora i catalanista [...]” (I, 81b13-21)

“Fou Fabra el primer que, sol·lícit de la unitat històrica i interregional de la llengua, preconitzà la tornada a àguila; des de llavors aquesta forma ha guanyat bastant de terreny, no veig raó de planye’ns-en, i ara sí que la majoria de la gent “llegidora” tornem a dir-ho així.” (I, 81b34-40)


Síguenos
bottom of page