"[...] és d'ús general en tot el domini lingüístic, sense llevar-ne el testimoni del purista, però respectador fidel del llenguatge real, que fou Joaquim Ruyra [...]. En efecte, no s'ha dit mai en altra forma a Bna., en cat. central, a Mallorca, etc., ni, podem dir, pràcticament, enlloc" (IV, 51a52-b4)
"Quant a furóncol no en tenim notícia fins al DOrt. (1917), i és una forma mixta de llatí i català, que pel seu hibridisme em sembla poc convincent." (IV, 51b22-25)