“En la loc. per amor la a sol emmudir-se” (I, 261b15)
“Modernament se n’han servit escriptors de llenguatge literari-popular de pertot, també barcelonins: [...] Maragall traduint al. wegen [...]; “enfonsat en aquella boira d’odioses quimeres --- ni m’adonava que els jocs dels meus fills havien parat permor4 de la meva tristesa”, PCoromines [...].” (I, 261b36-49)
“4 Fabra ho va escriure així, tot junt, com una preposició, en la Gramàtica de 1918. Després s’ha omès. Jo votaria perquè es restablís, almenys com a alternativa, aquesta grafia. Notem que mor no és res, ’mor és lleig i per amor de en rigor vol dir una altra cosa.” (I, 263a9-14)
“PER MOR DE, PER MOR QUE, he tractat d’aquestes locucions, compostes de per amor, a AMAR [...], amb la detenció que mereixen aquestes importants partícules (que segurament hauria valgut més escriure com un sol mot + de o que, com es va fer en algunes edicions de la Gram. de Fabra).” (VI, 452a1-6)