d'hora

"De bona hora es digué antigament, com en francès, per expressar la idea de 'dejorn', 'a les primeres hores' (relativament), 'aviat dins el dia' (no confós amb aviat) [...]; després, en català, això s'ha abreujat en d'hora (com ho posa ja Belv.); eventualment s'estén a una determinació relativa de temps, dins una unitat més (o molt més) gran que un dia: "aquest any han començat d'hora", JRuyra (La Parada, 13); també es troba d'hora en la ploma dels mallorquins (Ma. A. Salvà)." (IV, 810b33-44)