"Les expressions castisses, catalanesques, són malaguanyat, malaguanyada, i no pas llàstima de ---; o bé és una pena que --- [...]." (V, 87b29-32)
"Com explicàvem en LleuresC "és tolerable llàstima, però més valdrà que ens estiguem de recórrer castellanament a llàstima de quan puguem mantenir el nostre i tan expressiu malaguanyat: malaguanyat pa, malaguanyats amics, malaguanyada casa per fer-ne una establa" ." (V, 384b26-31)