"antigament també purna, que s'usa encara a València" (III, 669b57-58)
"Avui espurna és la forma general en el Princ., comuna als millors escr. Renaix., [...] fins al cim del Pallars [...] i Andorra [...], les Marques d'Aragó [...] i part del ross., així com a Eivissa [...], i en alguna part del val. [...]; guspira és viu també en el Princ., però més emfàtic, sovint un poc literari, i amb alguna tendència a diferenciar el matís;2 a la major part del ross. s'usa bespilla i variants poc diverses; a Mall. i Men. espira [...]." (III, 670a50-b5)
"2 Guspira evoca més la idea del centelleig de llum brillant, espurna la d'un corpuscle diminut que vola i s'apaga en el vol, quasi una volva de foc que es consumeix de seguida; també les gotetes insignificants de roina: "cauen espurnes"." (III, 673a13-18)