“[...] des de princ. del nostre segle s'ha propagat molt i esdevingut admès general tot i això, abreviació d'aquella [i.e. tot i amb això], i simplement tot i+subst. o oració substantiva: "tot i els contratemps, ell avançava", "tot i no podent (o tot i no poder) menjar gaire, de tant en tant ---". Més extraordinari i discutible, però també hi ha qui ho diu, i potser no s’ha de condemnar, és construir-lo amb així: “[...] Tot i així, el pare Aleu no podia dissimular [...]”, Puig Ferrater (Cercle Màgic, 160).” (DECat, VIII, 662b52-663a3)
top of page
![](https://static.wixstatic.com/media/11062b_8e792646ca71495b96677c20e27e9122f000.jpg/v1/fill/w_288,h_162,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,blur_2,enc_auto/11062b_8e792646ca71495b96677c20e27e9122f000.jpg)
bottom of page