registrar

“Enregistrar (i deriv.), variant rara, recent i afrancesada [Lab. 1839, però com a “antiquada”], ben poc recomanable. Per fugir del cast. i acostar-nos al fr., en realitat fugiríem del cat.: no es veu cap raó per engavanyar-nos-en puix que no hi ha cap altra llengua on aquest verb [registrar] no aparegui més tard o al mateix temps que en català (el castellà [mj. S. XV] fins és probable que el vagi imitar de la nostra llengua); cf. it. registrare [princ. S. XIV, Dante], angl. to régister [S. XIV], fr. enregistrer [...]. És sabut que hi ha ben pocs arxius estatals tan copiosos a l’Edat Mitjana com el nostre, i la nostra cancelleria figurava al cap entre les més actives i ben organitzades del món.” (IV, 493a3-16)