anèmona

“el DFa. i AlcM només admeten l’accentuació anemone, però l’accentuació i forma anèmona [1868, SLitCosta], encara que injustificada, ja no té remei, majorment havent estat consagrada per un clàssic (“una edat càndida / qui es coronà d’anèmones”, Costa i Llobera, Horacianes, 49)” (I, 312b41-47)