Entradas recientes

xocar/topar, xoc, xocant


“XOCAR, del mateix origen que el fr. choquer id., i probablement manllevat d’aquest, si bé contribuint-hi una onomatopeia autòctona. [...] 1a. doc.: 1840; xoc, c. 1800.” IX, 570a26-29)

“No se n’estan els prosistes de la Renaix., almenys en els sentits morals o figurats [...]; amb el sentit, doncs, de ‘sorpendre o cridar l’atenció, vivament’.” (IX, 570a34-47)

“En el sentit material, l’aplicació ha estat més limitada: el verb xocar té un ús molt més reduït que el seu concurrent TOPAR: als casos de topada de vehicles a molt gran velocitat, generalment vaixells, o vehicles terrestres motoritzats, o aeronaus, abans que tot ferroviaris; amb menys concurrència, els derivats xoc i xocant; es pot dir dels éssers animats, humans o no; però si no és amb caràcter molt ponderatiu, allavors se li prefereix més aviat el seu concurrent [...].” (IX, 570b33-41)

“[...] per tant convé guardar-se davant l’abús afrancesat o acastellanat d’aquest mot; fins al punt que Ag. hi deixà alguna nota desaprovadora, que en el DAg. figura en la concisa declaració de “castellanisme”; però, no compartida per Fabra, que admet xoc, xocant i xocar en el DOrt., i els defineix sense restriccions en el DFa.” (IX, 570b56-571a2)

“Xocant [Lab.]: [...] “En Fc. Soler, en Pitarra —sabut i xocant pseudònim amb què se’l coneixia ---”, MassóT (50 Anys de Vida Lit., 12.5), obra seriosa i tan meditada que ens prova com cap més [...] que no sentia en aquest mot ni ombra de forastera incorrecció.” IX, 571b28-41)


Síguenos