“[...] testimonium ‘testimoniança, testimoniatge’, [...] encara que en figura cultista, passa al cat. testimoni, que s’usà alhora amb el sentit abstracte llatí i com a equivalent del ll. testis. De vegades fins es troba juntament [...].” (VIII, 466b7-15)
“En el sentit abstracte [...] continuà usant-se. En part es tracta de la falta condemnada en el dècaleg: “No faràs fals testimoni ---“, Llull [...]. I també aviat en qüestions merament civils [...].” (VIII, 466b16-33)
“La mateixa duplicació del sentit es produí en el fr. témoin, oc. testimoni, -onia, port. testemunho” (VIII, 466b54-55)
“En tot cas és un fet lingüístic de difusió internacional: l’angl. witness començà per no tenir altre valor que el del ll. testimonium [...], però després ha acumulat els dos valors [...].” (VIII, 467a5-10)
“Fabra en el DFa.tendeix a fer reservar testimoni [esmenat al DIEC] per al sentit personal, i evidentment recomana que per a l’altre s’usi testimoniatge, a la manera del fr. mod. témoignage. De fet però tothom diu i dirà sempre llevar un fals testimoni, i no es pot dir que sigui sempre vituperable l’ús abstracte en altres frases, sobretot quan és indiferent per a la claredat. Això és el que solen practicar la majoria dels escriptors conscients,1 i el DFa. hi deixa la porta oberta en l’últim apartat [...].” (VIII, 467a20-32)
“Altrament, també testimoniança és excel·lent en el sentit abstracte [...].” (VIII, 467a33-35)