“Amb aquesta acc. [de ‘caràcter fort’] el vulgarisme, tan estès, consistent a afegir una -t als mots terminats en -i àton, es va arribar a fer tan general, que en el sentiment comú del nostre segle ja no era percebut com a tret vulgar en aquest mot; i molts opinaven que žęni era una pronúncia a reservar per a les altres accs. [...] NOller [...] MGadea [...].” (IV, 463b9-27)
“La pronúncia vulgar àpit, la crec avui general en cat. oriental i occidental, [...] Mall. i ultra-Albera [...] i ja la trobem documentada en el gironí OPou, el 1575 [...], mentre que en terra valenciana sembla que es conserva popular api.” (I, 345b48-53)
“Vulgarment el mot [col·legi] s’ha convertit avui en el nom de l’escola [...]: ja era consagrat quan vaig començar a anar-hi el 1908. En aquest sentit fins als primers anys del nostre segle fou general la pronúncia kuĺĺęži [...], però en la meva infància les criatures dèiem kulęžit més que altra cosa.” (V, 139b7-16)