arribar-se (a un lloc)

"Arribar-se 'fer just els passos necessaris per trobar-se en un indret i fer-hi o portar-ne cosa convenient' ("m'arribaré a comprar unes espardenyes", "arriba-t'hi, que podria fer una atzagaiada") modisme vivíssim i ben genuí del català, ja es documenta a la primeria del S. XVI [...]; com que, tot i general i de sabor tan popular en el Princ., aquest modisme té la desgràcia de no haver-se desenrotllat a les Illes, AlcM [...] l'estigmatitza còmicament com a calc del castellà (!): deu ser el [...] que xafava AMAlcover, perquè dir llegarse o arribarse a --- és impossible en el castellà conegut." (VII, 312b60-313a13)