"APÈNDIX SOBRE APREMIAR 'Destrènyer', verb més descabdellat en llengua castellana, però que també ha existit en català, i des de molt antic." (VI, 791b8-12 i ss.)
"En definitiva, doncs, trobo excessiva la guerra que s'ha fet a l'ús del verb apremiar en català correcte, puix que està fora de dubte que en la nostra llengua medieval era un mot genuí, d'herència llatina directa, i paral·lel del mot castellà i portuguès, no pas castellanisme. Si, en la història posterior de la llengua i de l'administració catalana, en tenim testimonis menys copiosos i no tan desenvolupats, pot ser sobretot perquè al nostre idioma, en els Ss. XVI i XVII, se li va permetre un ús molt més limitat, sotmès a la restricció que li causava l'ús del llatí per part dels nostres juristes, i del castellà forçat per l'Estat central, cada cop més intrús i acaparador." (VI, 792a17-29)
"Premiós (no DFa.; c. 1900 Lab., Vogel) es degué calcar del castellà [...], però potser és tolerable, i ha estat usat per escriptors moderns purs i de primer ordre: [...] Josep Carner [...]; premiositat [NOller]." (VI, 792a31-39)