“Rotllo [c. 1325], del ll. vg. i tardà ROTULUS” (VII, 378a10)
“[...] també el trobem com a nom d’altres objectes en forma de cèrcol o anella: ‘corona de llums’: “sis lànties, ço és quatre del rotlo de la sglésia e altar” en un doc. de 1436 referent al Clot o Bna. [...]; ‘joia en forma de cèrcol de metall’ [...] en un testament de Bna. de 1557 (DAg., s. v. rollo i rotllo).” (VII, 378a35-50)
“També des d’antic s’ha dit d’un rotllo de gent, com veiem ja en en Corbatxo de NFranch, fi S. XIV [...], doc. mall. del S. XVI” (VII, 378b7-24)
“En quasi tots aquests sentits segueix en ús fins a l’actualitat. No sé que es trobi en els grans poemes de Verdaguer (és errònia la cita d’AlcM), però sí en cançons populars [...]. I en una munió d’escriptors de la Renaixença [...].” (VII, 378b25-37 i ss.)
“La forma en -o reprèn cap a l’extrem NO: “rotllo: círculo que se hace para jugar al juego infantil de los bolos”, Pol, Vall d’Àneu, p. 25.” (VII, 379b20-22)