"Convé indicar ací mateix que, en lloc de guitza, l'ús predominant en català ha estat el de coça, i ja des de temps antic. Avui és aquest el mot general; i, en contrast amb la història recent de guitza, coça ja es documenta força en el S. XV [...]; avui s'usa pertot, almenys en tots els parlars del Sud de les Alberes. No deixa, doncs, de semblar estrany que la llengua literària moderna hagi condemnat l'ús de coça, que el DFa. va excloure, i que des de començaments de segle hagi estat rebutjat per la major part dels diccionaris." (IV, 746a1-12)
"En conclusió [...], cal trobar almenys excessiva la condemna absoluta de coça, preconitzada pels "puristes"; que més que res devia fundar-se en el fet que coça coincidia amb el cast. coz, i guitza se n'apartava: raó inadmissible." (IV, 746b1-6)