esglaó

"Graó [...], important deriv., format només pel cat., estrany àdhuc al cast. i oc." (IV, 630a49-51)

"La forma barcelonina i del cat. central és esglaó [1695, Lacav.; el DTo encara només grahó; Careta V., pretén declarar-lo "barbrisme" cosa arbitrària i rebutjada per Fabra] deguda a esgraons (Belv., amb es- aglutinat) encreuat amb escalons [...]." (IV, 630b4-9)