"Com és normal en el dels mots en -st, el plural modern és gastos, de l'antic singular gast [...], Solsona, 1561-1588 [...] OPou [...], NOller [...]." (IV, 415a4-18)
"D'aquí s'ha extret un sing. analògic modern gasto (tal com s'ha format trasto, misto, romanço etc., com explico en LleuresC, 45): en realitat no hi ha cap motiu sòlid per condemnar aquesta forma com a castellanisme, i ho hem de considerar un excés purista, encara que en aquest cas hagi obtingut l'admissió de filòlegs molt seriosos, per més que sigui preferible literàriament despesa, -eses, tant en plural com en singular [...]. Gasto ja apareix en singular en un doc. de 1550 (AlcM) [...]. Com es veu, en textos i comarques quasi del tot lliures de la sospita de castellanisme." (IV, 415a19-38)