"MORAR [...]. És verb rar, sempre de caràcter i to molt literari en català. No ho són gaire menys els seus derivats." (V, 783b44-49)
"Morada, mai gaire usual en català, històricament no es pot qualificar de castellanisme, sinó derivació romànica, llatinitzant, de morar, i condemnar-ne l'ús fóra excessiu, recomanar-ne un ús lliure ho fóra encara més, però en certs tons d'estil molt emfàtic i elevat no em sembla il·lícit" (V, 783b52-56)
"...car no hi ha res tan elemental per a l'home com la seva morada..." (II, 575a3-4)