esguinçar, esguinç

"És molta l'extensió que trobem modernament a la variant esguinçar, i es presenta més o menys amb totes les aplicacions; per exemple, a Tortosa [...]; també en el Maestrat [...]; i a l'extrem oposat del cat. occid. [---]." (III, 702b22-35)

"La sonorització de les consonants en els grups inicials de s+oclusiva és un fenomen vastament escampat [...] en el nostre mot sobreïx dels límits de la llengua: ezginsá a la V. d'Aran i a d'altres parlars del seu contorn occità; encara més de la banda d'Aragó, i això ha fet que el substantiu s'hagi consolidat fins en el castellà normal (DCEC, ESGUINCE), si bé només en la seva aplicació a la petita patologia humana i animal, però això ja des de Cervantes [...]." (III, 702b36-50)

"També ho registrem en els parlars catalans amb aplicació especial a tals sentits: a l'Alta Ribagorça, etc., ezginsátz són els herniats" (III, 702b51-53)

"Quant a la variant fonètica esguinç --font de l'esguince de Cervantes i del cast. normal--- és també esguins en el Maestrat [...] i es deu estendre fins a l'extrem Sud del domini [...]" (III, 703a59-b3)